martes, 5 de octubre de 2010
ENTREVISTA A COCARMI
Encara em sento en procés d‘acceptació de la malaltia
04/10/2010
- Quan van aparèixer els primers símptomes del Parkinson i quins símptomes eren aquests concretament? Aparentment, els primers símptomes vaig notar-los uns mesos abans del diagnòstic. Concretament eren dolors musculars, pèrdua de força a las extremitats esquerres que em provocaven caigudes persistents sense motiu aparent i, sobre tot, un estat depressiu molt accentuat.
- Com va rebre la notícia del diagnòstic? Va ser un shock. Em va passar per davant total la meva vida en imatges, com si fos una pel·lícula. Em trobava davant d‘una malaltia que fins al dia d‘avui no té cura i cada vegada va a més, concretament una malaltia neurodegenerativa. No vaig pensar en mi sinó en la càrrega que representaria per a la meva família.
- I la seva família com va reaccionar? He tingut sempre, i tinc, un suport incondicional. Cadascú dels membres de la meva família va reaccionar segons la seva manera de ser.
- Quins efectes provoca el en seu dia a dia la malaltia de Parkinson? A nivell físic, pèrdua de força, inestabilitat, tremolor, rigidesa muscular que molt sovint es fa insuportable i, sobre tot, insomni. Aquests estats els definim com estar en estat “off”. A nivell psíquic, em considero una dona lluitadora i valenta, però m‘he trobat amb una malaltia, com he dit abans, que cada vegada anirà a més. Per aquest motiu estic en tractament psicoterapèutic, per combatre les meves pors i per assumir la malaltia.
- Ha hagut de deixar la feina... En quina situació es troba en aquest moments a nivell legal? Té concebuda la incapacitat? Fa un any vaig agafar la baixa, a l‘octubre de 2009. Em va costar molt deixar de treballar però els meus "offs" eren cada vegada més freqüents i em vaig haver de convèncer a mi mateixa que no podia continuar treballant. Far poc més d‘una setmana vaig passar per tribunal mèdic. Estic a l‘espera de resultat per part de S.S.
- Com és l‘experiència de “passar per un tribunal” per tal que s‘acrediti una incapacitat? Expliqui‘ns com és el moment, quines preguntes li fan, quin tipus d‘exàmens... Per mi ha estat un moment molt trist. Encara em sento en procés d‘acceptació de la malaltia amb la qual cosa, el fet de passar pel tribunal és un altre moment molt dur i dolorós, tot i que de vegades puc entendre que necessari. Cal aportar els informes mèdics de l‘estat actual de la malaltia.
- Amb el seu testimoni queda clar que el Parkinson no és una malaltia de persones grans... Però quins altres missatges voldria fer arribar a les persones afectades? Una de cada cinc persones diagnosticades de la malaltia són menors de 40 anys. Un missatge molt important per als afectats és donar a conèixer el Parkinson d‘una manera molt senzilla, que el propi malalt no s‘amagui, encara que això és una elecció totalment personal. És molt comprensible que davant el terrible impacte d‘un diagnòstic com aquest una persona jove de vegades no ho vulgui explicar a ningú. El que passa és que els símptomes poden ser aparatosos i sovint en una persona jove poden donar lloc a malentesos. Per això si les persones de l‘entorn coneixen la realitat de la malaltia podran respondre de manera més adequada, fent sentir també el malalt més acompanyat i entès.
- Pertany a alguna entitat de Parkinson? Formo part d‘una xarxa social anomenada “Unidos contra el Parkinson”.
- Quins són els seus actuals projectes a la vida? Sentir-me viva i gaudir del dia a dia.
Montserrat López és una de les moltes persones joves que són diagnosticades de Parkinson. En aquesta conversa explica quina és la seva actitud davant de la malaltia. Es resumeix en tres paraules: ganes de viure.
- A quina edat i de quina manera li van diagnosticar la malaltia del Parkinson? Amb 49 anys, concretament al maig del 2006, una data que no oblidaré mai. Prèviament es van descartar altres diagnòstics amb les proves pertinents.- Quan van aparèixer els primers símptomes del Parkinson i quins símptomes eren aquests concretament? Aparentment, els primers símptomes vaig notar-los uns mesos abans del diagnòstic. Concretament eren dolors musculars, pèrdua de força a las extremitats esquerres que em provocaven caigudes persistents sense motiu aparent i, sobre tot, un estat depressiu molt accentuat.
- Com va rebre la notícia del diagnòstic? Va ser un shock. Em va passar per davant total la meva vida en imatges, com si fos una pel·lícula. Em trobava davant d‘una malaltia que fins al dia d‘avui no té cura i cada vegada va a més, concretament una malaltia neurodegenerativa. No vaig pensar en mi sinó en la càrrega que representaria per a la meva família.
- I la seva família com va reaccionar? He tingut sempre, i tinc, un suport incondicional. Cadascú dels membres de la meva família va reaccionar segons la seva manera de ser.
- Quins efectes provoca el en seu dia a dia la malaltia de Parkinson? A nivell físic, pèrdua de força, inestabilitat, tremolor, rigidesa muscular que molt sovint es fa insuportable i, sobre tot, insomni. Aquests estats els definim com estar en estat “off”. A nivell psíquic, em considero una dona lluitadora i valenta, però m‘he trobat amb una malaltia, com he dit abans, que cada vegada anirà a més. Per aquest motiu estic en tractament psicoterapèutic, per combatre les meves pors i per assumir la malaltia.
- Ha hagut de deixar la feina... En quina situació es troba en aquest moments a nivell legal? Té concebuda la incapacitat? Fa un any vaig agafar la baixa, a l‘octubre de 2009. Em va costar molt deixar de treballar però els meus "offs" eren cada vegada més freqüents i em vaig haver de convèncer a mi mateixa que no podia continuar treballant. Far poc més d‘una setmana vaig passar per tribunal mèdic. Estic a l‘espera de resultat per part de S.S.
- Com és l‘experiència de “passar per un tribunal” per tal que s‘acrediti una incapacitat? Expliqui‘ns com és el moment, quines preguntes li fan, quin tipus d‘exàmens... Per mi ha estat un moment molt trist. Encara em sento en procés d‘acceptació de la malaltia amb la qual cosa, el fet de passar pel tribunal és un altre moment molt dur i dolorós, tot i que de vegades puc entendre que necessari. Cal aportar els informes mèdics de l‘estat actual de la malaltia.
- Amb el seu testimoni queda clar que el Parkinson no és una malaltia de persones grans... Però quins altres missatges voldria fer arribar a les persones afectades? Una de cada cinc persones diagnosticades de la malaltia són menors de 40 anys. Un missatge molt important per als afectats és donar a conèixer el Parkinson d‘una manera molt senzilla, que el propi malalt no s‘amagui, encara que això és una elecció totalment personal. És molt comprensible que davant el terrible impacte d‘un diagnòstic com aquest una persona jove de vegades no ho vulgui explicar a ningú. El que passa és que els símptomes poden ser aparatosos i sovint en una persona jove poden donar lloc a malentesos. Per això si les persones de l‘entorn coneixen la realitat de la malaltia podran respondre de manera més adequada, fent sentir també el malalt més acompanyat i entès.
- Pertany a alguna entitat de Parkinson? Formo part d‘una xarxa social anomenada “Unidos contra el Parkinson”.
- Quins són els seus actuals projectes a la vida? Sentir-me viva i gaudir del dia a dia.
Contacte premsa
Responsable de Comunicació de COCARMI Anna Hernàndez
Tel. 610 68 75 04
annahernandez@telefonica.net Suport Equip de "Catalunya sense barreres"
Tel. 610 68 75 04
annahernandez@telefonica.net Suport Equip de "Catalunya sense barreres"
sábado, 18 de septiembre de 2010
jueves, 17 de junio de 2010
martes, 4 de mayo de 2010
martes, 2 de marzo de 2010
NO TE RINDAS.....................
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
.jpg)
